DOS COSES MÉS? O DOS COSES MENOS…
Els qui em coneixeu ja sabeu que soc noi de noves experiencies... doncs aquesta vegada tinc que dir que ja tinc dos coses més fetes o dos coses menos... que trobeu?
Ja fa uns mesos Josep, em va proposar pujar a Barcelona per participar a un Duatló per equips al Prat del Llobregat amb l’equip Absolut Sport Triathlon... un duatló prou rapidet per a mi, 5km corrent a peu, 20 en bicicleta de carrtera i 2,5km corrent a peu.
i com ja sabeu que m’apunto a un bombardeig...no m’ho vaig pensar...
Tot just una setmana abans, ultimant detalls, em va dir que ell també estava inscrit a la Mitja Marató de Granollers per l’endemà diumenge, i com jo tampoc n’havia fet cap mitja d’asfalt, mi vaig apuntar sense pensar-m’ho dos vegades, sense saber com respondrien les cames en dos dies seguits de competició.
Bé, el dissabte ja de bon matí m’en vaig adonar que seria un cap de setmana dur pel que fa a les inclemencies meterologiques... a Masdenverge feia un vent terrorífic...igualment marxo cap a Barcelona, esperant trobar més bon temps i amb la intenció de dinar d’hora per poder estar a punt pel duatló, que començava a les 14:30 hores al Prat del LLobregat.
L’equip Absolut Sport havia fet dos equips, de 5 integrants cadascun, per competir en aquesta prova, l’equip B que sortia a les 15:05 i l’equip A, el que estava jo, que sortiem més tard.
Arribem al Prat més justos de temps que menys per poder posar les bicis i material al box, avans de la sortida de tots els integrants...
Despres de les presentacions amb els altres integrants de l’equip i d’haver dinat, en més nervis que menys, per la novetat de la prova, veiem la sortida d’un equip B molt compentrat i motivat, ens canviem i comencem a calentar...els qui em coneixen ja saben que soc de calentar poc perquè sempre penso que ja tindré temps per fer-ho, jejeje...però amb el neguit de coneixer més els altres components de l’equip i amb la por de la bici, per no saber si estaria en forma o no... comence’m entre ventoleres i fresqueta...
I així ho fem, despres de calentar, l’Alex ens dona algunes indicacions de com em de portar la prova. Jo sabia que amb la bici patiria però els companys confiaven en mi per dur un ritme constant i assequible a la cursa a peu.
Comencem la cursa a peu de cara a vent, fresquets com una rosa, a un ritme més alt del que ens havia dit l’Alex, jo encapçalo el grup controlant i marcant un ritme mig al final de totes les voltes de 4’20”km més ràpid del previst. Acavem la cursa a peu i de seguida m’enadono que els meus companys, tots triatletes tenen més experiencia que jo en aquestes curses, i la transició la faig més lenta que els altres, però pugem d’alt de la bici i també de cara a vent comencem les quatre voltes del recorregut. La primera volta ja veig que el ritme que portem es massa fort per mi, tot i fer 2 o 3 relleus...i que la falta de rodar en bici em passarà factura pronte. I efectivament, a la segona volta començo a quedar-me despenjat, els dic que tiren ells que jo em plego de la prova (podiem plegar un dels cinc components) però els companys ràpidament adequen el ritme a les meves possibilitats i els germans Plaza, l’Alvaro i el meu cosi em diuen que o tots o ningú...molt bon esperit d’equip i esport...acavo les quatre voltes com puc amb més ajuda que menys i tornem a fer la transició per tornar a correr. Agafo el capdavant i com al primer tram anem tots a ritme controlant en tot moment que anem tots junts, fins arribar a acavar la prova amb un temps de 1h 10’. Bon sabor de boca però amb l’espina clavada de no haver donat del tot la talla a la part de bici...cosa que ja em pensava...
Un cop acavada la prova, a reposar forces i a pensar amb la mitja del diumenge... amb l’objectiu de disfrutar i correr per sensacions. No sabia com respondrien les cames al dia següent.
Diumenge al matí, a les 7:30 a l’aire per esmorçar i preparar-ho tot per marxar cap a Granollers. La veritat us he de dir que quan m’aixeco no me’n recordo de les cames, i això es bona senyal. Un cop arriben a casa mun cosí la Laia, també en el seu debut en mitges maratons, i Joaquim per marxar cap a Granollers.
Arribem allí i ja observem com els 12.000 participànts inscrits es fan notar per la ciutat... fem un petit refrigeri i a preparar-nos per la prova...
De veritat us he de dir que no tenia cap objectiu clar i que no tenia ni idea en quin globus sortir (els globus son corredors que si vas en ells et porten a la linia d’arribada en el temps que posa al globus) i decideixo sortir amb tots ells, situats entre el globus de 1:50 i 2h. Amb molt de fred, els nervis em van fer pujar l’adrenalina i em vam fer marxar com una fona nomes començar a correr...ràpidament vaig agafar un ritme de 4’20” / 4’30” els primers 10km. tots de pujada...em feia por no poder mantenir aquest ritme tota la prova i tampoc no sabia si se m’acavarien les forces abans de finalitzar el recorregut, però quan vaig arribar a les Garrigues, vaig notar que les cames em responien i vaig matenir el ritme fins al km 17. Arribat aquest punt vaig decidir anar, com diu Lluc, a tot lo que dona el cos...i finalitzar els últims quilòmetres a un ritme de 4’10” el km de mitja per arribar a finalitzar els 21 quilòmetres en un temps, més que content, de 1h 32’ 15”.
Us puc dir que d’aquesta mitja marató la recomano a tothom, especialment perquè amb mi hi havia per tot el recorregut, grups de música tocant en directe, grups de dolçainers, colles de tavalers, gent fent gresca, gegants, etc... en fi moltissima gent que junt amb mi fent una guinyada a l’esport!!! com si d’una festa major es tractes....
No res més, vull agraïr a tots els suport que m’han donat i us espero a la propera...i no se si serà una més o una menos...decidiu vosaltres!!!
Salut i cames
Xavi Ocaña
Club Centre Excursionista Masdenverge / Absolut Sport Triathlon
Més info a www.cemasdenverge.org i a www.absolutsport.es
Fotos - Duatló per equips del Prat del Llobregat
Fotos - Mitja Marató de Granollers
