08 abril 2014

UNA PROVA INOBLIDABLE. MARATÓ DE BCN


UNA PROVA INOBLIDABLE

En l’article anterior ja us havia contat que feia temps que preparava a consciència una altra fita personal, esta vegada en asfalt. La meua primera marató: la  Marató de Barcelona 2014.

El passat dia 16 de març es va celebrar la 34a Edició de la Marató de Barcelona, 42.195 metres d’asfalt que resseguien gairebé tots els punts emblemàtics de la capital catalana. La Sagrada Família, la Catedral, la Pedrera, etcètera. És a dir, a més a més d’una cursa, també teníem una ruta turística per la ciutat.

L’entrenament ja feia mesos que el tenia planificat i les dos setmanes abans de la cita ja havia completat quasi tot el volum de quilòmetres. Així, doncs, tocava disminuir el volum i guanyar en velocitat. I així ho vaig fer. Els últims entrenaments eren de pocs quilòmetres i amb tirades de velocitat. Tot i això, vaig creure que apuntar-me a la cursa d’Amposta de 10 km m’ajudaria a guanyar en velocitat.

Però no tot va ser bufar i fer ampolles! Just el dijous abans de la cursa d’Amposta vaig notar-me un dolor al taló que no em permetia calçar-me res. Sí, heu sentit bé! Em feia mal fins i tot quan caminava. La decisió va ser fer repòs i no anar a córrer a Amposta tot pensant en la marató.

Arribats el dissabte dia 15, una representació de l’equip Trail Masdenverge i 3Dreams Triatló que participàvem en la prova, vam marxar cap a Barcelona, tot i que jo no tenia molt clar si podria participar-hi o no perquè el dolor persistia. Una volta a Barcelona, vam trobar-nos amb mon cosí i junts vam anar a recollir els pitralls per a l’endemà. Alguns “experts” diuen que la forma no es perd en una setmana; d’altres diuen que sí... però jo no ho tenia del tot clar.

Arribats al dissabte a la nit, vaig preparar-me tot el necessari, amb el ritual de costum el dia abans de la competició. Tot calculat, pensat i entrenat, la roba que he de portar, les barretes energètiques que em menjaré i quan ho faré, l’isotònic que em prendré, el que esmorzaré...

Ja som a diumenge. Amb poques hores de dormir, com de costum els dies de competició, em poso l’equipament de gala i cap la sortida que hi falta gent. M’aconsellen posar-me enganxons protectors al taló i ben untat de vaselina. I així ho faig.

Amb els nervis de costum, m’acomiado de Josep i de Joaquin i marxo cap al calaix de sortida. A les 8:32 donen el tret de sortida a una prova amb mes de 19.000 participants. Sí, sí, ho heu sentit bé. Surto molt endollat i passo els primers 10 km amb un temps de 44 minuts. M’adono que vaig massa ràpid i, com es diu en l’argot corredor, la coa és molt llarga. Des d’un principi em noto una mica de dolor al taló, però prompte s’escalfa i em passa. Malgrat tot, decidixo afluixar un poc i m’apunto a un grupet que porta molt bon ritme i que em permet arribar a la fi de la prova amb un temps de 3 hores i 8 minuts. Més ràpid del que tenia previst, ja que la meua fita era fer la prova en un temps d’entre 3:15 i 3:30.

En este grup anava molt còmode. Passem els 14 km en poc mes d’una hora. Anem com un rellotge i complint tots els horaris previstos. I sense donar-me’n conte arribo a la mitja marató en un temps d’1:33, sense molèsties al peu i on em trobo amb la meua afició particular. Ja arribant al carrer Marina l’aire comença a bufar una mica més en força i es apropem al km 30 i jo continuo molt còmode al grup i el ritme em va bé. Vaig còmode, amb la moral molt alta i em fa emprendre amb seguretat el famós mite del mur de totes les maratons.

Però cap al quilòmetre 32, se’m mou el peu dins de la bamba i el maleït ¡ em comença a fer mal i de quina manera. Quedava molt poc per a parar... però decideixo afluixar el ritme i intentar arribar al final de la prova sense perdre massa temps. Com ja us he dit, per a mi, el temps que portava era més que bo... i per això continuo corrent. A mesura que passen els quilòmetres el dolor s’intensifica i els crits d’ànims de la gent també. Passo per l’Arc del Triomf i torno a sentir la cridòria dels meus seguidors particulars i de la resta d’aficionats cridant els noms de tots i cadascun dels corredors que hi passen. I ja a l’últim revolt, m’endinso pel carrer Paral·lel, tot ple de gom a gom, per a recórrer la part final que em portaria a la meua glòria particular. I amb un temps de més de 3 hores 15 minuts culmino els 42.195 metres, o una mica més, de la prova.

Pensava que no podria sentir una sensació diferent a les que havia tingut en acabar qualsevol altra competició de les tantes que he fet, però estava equivocat: la cridòria anònima de la gent i l’espectacle viscut em va fer sentir especial, fent-li una guinyada a l’esport esta vegada a la ciutat comtal.

Salut i cames!!!

Fins a la pròxima!!!

 

Xavier Ocaña Amaré

Equip Trail Masdenverge – 3Dream Triatló

10 març 2014

PRIMERA DE L’ANY…

Sí, sí… Encara que siguem l’Equip Trail Masdenverge, per a molts de natros va ser la primera de l’any i esta vegada d’asfalt.
El passat dia 9 de febrer vam apropar-nos a Tortosa per a disputar la 1a Mitja Marató de Tortosa, una cursa de dos voltes a un circuit urbà, creuant el riu Ebre en diverses ocasions, en un total de 21,097 km.  Sí, com us he dit, pera  mi la primera de l’any i una bona prova per a seguir la posada a punt per a celebrar la meua primera marató d’asfalt el pròxim mes de març a Barcelona. Ja sabeu que a l’Equip Trail som gent de reptes i este n’és un.
Així, uns quants de l’Equip —Visu, August, Lluc i jo— vam tirar cap a Tortosa amb la il·lusió d’assolir el nostre repte particular. Jo, personalment, havia quedat amb el meu cosí Josep per a acompanyar-lo i dur un ritme constant i prou ràpid, pensant en Barna.
Com sempre ens passa, algun més nerviós que d’altres, decidim començar a escalfar un poc mitja hora abans... Sí, ho heu sentit bé: escalfar!! I ja sabeu que jo no sóc molt amant d’escalfar abans d’hora. Però bé, a la faena i comencem a estirar les cames. Ja quasi a punt de donar el tret de sortida, sorpresa!! Com sempre, la nostra cleca particular estava esperant-nos a la sortida per a animar-nos durant la prova.
Només començar, com sempre ens passa, cadascú ja es posa al seu lloc. Jo, esta vegada, decidixo acompanyar el meu cosí i em poso a marcar ritme. A mesura que els quilòmetres van passant, ens anem creuant uns amb els altres tots controlant si anem bé o malament. Jo vaig còmode i faig, amb el meu cosí, una primera volta en poc més de 45 minuts, un temps millor del que teníem previst.
Emprenem ja la segona volta i última, durant la qual ens anem trobant en tot moment la nostra cleca particular a molts llocs, cosa que és d’agrair, i molt!!! A mesura que ens creuem en tots els membres de l’equip, ens anem animant. Culminem el 16 i intento pujar un poc el ritme per a vore si mon cosí respon,  però tot i l’esforç que porta fent durant tota la prova, decidixo, al km 18, augmentar ritme i fer en solitari els últims 3 km per sota dels 4 min/km, acabant la prova en un temps real d’1:32:39.
Un cop tots a l’arribada, molt contents d’haver assolit tots els nostres objectius particulars, però vull fer una menció especial per a Visu per haver fet la seua primera mitja marató d’asfalt en un temps més que bo i a Lluc per acabar la prova en un temps increïble, tot i els problemes físics. Ànims Lluc!!
Temps reals particulars:
Classificació


146
Lluc Barberà
1:32:33
147
Xavi Ocaña
1:32:39
171
Josep Ocaña
1:33:55
260
Augusto Tomàs
1:39:55
324
Vicenç Garcia
1:44:38


Creieu-me si us dic que dóna goig fer una guinyada a l’esport acompanyat d’estos bons amics!!! Gràcies als corredors i als animadors!!!
Salut i cames!!!
Xavier Ocaña

Equip Trail Masdenverge – 3Dreams 


02 desembre 2013

5a Cursa i caminada popular i 3r Canicross de Masdenverge




 
 
 
 

18 setembre 2013

34a MATAGALLS-MONTSERRAT




Reconec que no estava en la meua millor forma física, però tot i així me’n vaig sortir. Ja feia setmanes que el Lluc i jo mateix no teníem res més al cap… esportivament parlant, és clar. Tots els entrenaments que fèiem se centraven en la prova: l’Ultra Travessa Matagalls-Montserrat, una prova de 85,5 km amb 3.000 metres de desnivell positiu.
Malauradament, l’Àngel —l’artífex i organitzador principal d’anar a disputar esta cursa— no ens va poder acompanyar per motius de salut. Ànims, Àngel, que la pròxima la farem junts!!! El seu lloc el va ocupar Vicent lo Pintor. Així, tot plegat, els membres que vam atrevir-nos a disputar esta ultra travessa vam ser Vicent, Jordi Vidal, Lluc Barberà i un servidor. Quan dic que no estava molt segur d’on em ficava, parlo per mi. Tanmateix, amb l’esperit d’equip regnant, el fet d’anar tots junts fins al final i el suport tècnic incondicional de l’Àngel, la Maria Jesús, la Meritxell, l’Edu i la Noèlia, no podia anar-nos malament. Moltes gràcies pel vostre suport!!! Sense vatros no ho haguéssem pogut fer.
Bé, prou de “rotllos”! Anem per faena! Com ja us he dit, feia temps que ho estàvem preparant i la setmana clau tot eren ais i uis: em fa mal aquí, em fa mal allà, no sé si córrer avui o demà, no se si descansaré prou… El que sí que estava clar es que l’última setmana no es pot entrenar gens i que els deures ja han d’estar més que fets.
Les meues sensacions particulars del divendres, el dia abans de la prova, no eren massa bones. Em notava molt cansat i les cames em feien mal. ¿Serà dels nervis?, pensava jo. Potser sí… I fins i tot em va passar pel cap: “bé, si no puc més, pararé i ja està, que no s’acaba el món…” I tenia raó! Dilluns, tots natros havíem de tornar a treballar, però de vegades no saps perquè t’atreveixes a fer coses que, pensades en fred, no faries.

Dissabte al matí, ja tot preparat i revisat del dia abans, un bon esmorzar i a les 9 del matí recollim la resta de companys i cap a Matagalls, on havíem quedat amb el “suport tècnic”. Un cop arribats, fem una passejada per estirar les cames i els nervis ja es van notant. Tots quatre estem callats, de vegades amb la mirada fixa o perduda en algun lloc… Bon dinaret cap al migdia —pasta, és clar— i tot seguit ens posem el vestit de gala, els complements... i cap a la sortida!!!
Un cop al cim de Matagalls, ens esperem a la nostra sortida a les 16.16 hores. En este tipus de proves en què participa tanta gent —en este cas més de 3.500 persones—, les sortides normalment es fan per grups i en la Matagalls es feien cada minut a partir de les quatre de la tarda per a evitar a aglomeracions.
Ens posem al capdavant de línia de sortida i a l’hora emprenem la sortida. Ja de bon principi ens posem a córrer i comencem a passar tot un rosari de gent que havia sortit davant nostre. Ja tenia molt clar que “la coa era llarga” i que m’ho havia d’agafar en calma.  Quan vas en grup —i fas cursa d’equip, com jo dic—, sempre hi ha trams on jo vaig millor que els altres i a l’inrevés… Però després d’una dura i ràpida baixada de 10 km, arribem al km 17, primer avituallament i primer punt on ens trobem amb la nostra cleca particular: quatre fotos, mengem més que menys i a tornar-hi que no ha sigut res. Ara, de pujada… ja pensant en el proper punt on ens tornarem a trobar els companys. De moment, gairebé tot el recorregut —per no dir tot— va per pistes amples, fet que ens permet anar prou ràpids. Aproximadament al km 22... Upsss! Sorpresa!!!! Punt inesperat on ens tornem a trobar els amics. L’Àngel ho tenia tot apanyat i controlat… Salutació i som-hi de pujada un altre cop.
Els quilòmetres van passant sense ensurts i ja fixem la ment en un dels punts decisius per a avaluar l’estat físic i últim punt on ens retrobem amb la nostra assistència… El km 46! Tot just havia començat a fosquejar. Mengem bé, ens canviem de samarreta, xarrem una estoneta amb ells i decidim tornar-hi tot sabent que a la nit, per segons quins terrenys, de córrer poc… El temps que portem era més que genial, estàvem una mica més de l’equador de la prova i tot just havia començat a fosquejar… Per cert, val a dir que els avituallaments estaven molt bé: entrepans de pernil, Nocilla, dolços, fruits secs, te, sopa, aigua, begudes isotòniques, etc. Però com el de casa, no hi ha res!
Continuem la prova i ja arribant a l’avituallament del km 62 —el famós avituallament dels dònuts— notem que el Jordi ja fa un ratet que no diu res… I tots el coneixem al Jordi: si no diu res és que alguna cosa li passa. I, efectivament, a poquet d’arribar al km 62 ens comunica que no es troba molt fi i que no vol forçar més la màquina i decideix quedar-se a Matadepera. Intentem esperar una mica fins que l’Àngel el vingue a buscar, però el fred ens empeny a tornar a emprendre la marxa.
Ja fa estona que el terreny ha canviat i ens trobem molts trams de sender més tècnics, amb baixades complicades que ens fan baixar el ritme. Val a dir que en este punt el ritme no és massa elevat, ja et fa mal tot… però vas fent. Em marco l’objectiu clau del km 74, l’últim avituallament, pensant que si hi arribo segur que tiraré fins al final encara que sigue a gatameus. jejejeje
Fem l’última recarrega d’aigua, mengem una mica i emprenem el tram final, tot sabent que al km 81 arribem a Monistrol de Montserrat, l’últim control i inici de l’última pujada a Montserrat, tres quilòmetres duríssims amb poc menys de 600 m de desnivell positiu.
Sorpresa la nostra perquè a la part final ens trobem els trams de recorregut pitjor marcats de tot el circuit, cosa que ens fa perdre un parell de cops fins al punt de fer 2 km més del compte i malbaratar molt de temps… I com bé us podeu imaginar, portant tot el que portàvem a les cames, no estàvem per orgues i no es tractava de fer més del compte… que tot feia falta.
Arribem a l’última pujada, i ja veient Montserrat, entre els núvols baixos i la foscor, comencem la duríssima però motivant pujada. La cosa ja estava quasi feta i després d‘uns 40 minuts —sí, sí, ho heu sentit bé! 40 minuts de pujada en tan sols 3 km!— arribem a les escales finals. Donant tot el que teníem des de feia estona, ens plantem a la plaça de la Moreneta en un temps de 12 hores i 57 minuts… i 87,5 km!!! Com us podeu imaginar, estàvem molt més que contents d’haver arribat sense cap lesió i, a més, fer-ho en este temps…i esta posició...149, 150 i 151 de més de 2500 persones que van finalitzar la prova... Tot i l’esgotament, l’emoció de l’instant no es pot explicar!!
Vull agrair, personalment, a tots els que m’han donat suport i, en especial, als mes propers per la paciència i la confiança que m’han tingut.
Esta vegada hem fet la guinyada a l’esport amb la Moreneta a Montserrat i amb els nostres companys!!! I Àngel… l’any que ve, toca junts!!!
Salut i cames!!
Xavier Ocaña

Equip Trail Masdenverge - CCEM


Fotos

Classificacions


04 setembre 2013

Fotos i Classificacions del Kilometre Vertical

Gran actuació dels nostres participants en el quilòmetre vertical de roquetes. Felicitats a tots i especialment a la Noelia que va pujar a lo més alt del calaix en la seva categoria.


Podeu consultar les classificacions aquí




Propera entrega: Cursa de falset
i en breu una de les grans de la temporada: Matagalls-Montserrat

Salut

29 agost 2013

KMV Caramella-Caro

Després de l'estiu tornem a reprendre el circuit de curses de muntanya, i que millor que començar amb el quilòmetre vertical de caro.


5 integrants de l'èquip trail participaran en aquesta prova tant explosiva. 

Anims companys!!!


26 juliol 2013

3a Milla Urbana de Masdenverge

Bé amics, comencen les festes del poble i com ja es tradició es celebrarà la milla urbana.