24 d’octubre 2010

III Cursa de Muntanya d'Ulldecona

Allí estàvem a les vuit i pocs minuts preparats per anar a una nova cursa de muntanya, però esta vegada, ja no anava a fer la marxa, ni la cursa curta, aquest cop era un nou repte diferent als que estava acostumada , aquest cop eren més de 23 km per muntanya.... i de fet, des de el primer moment en que em van animar a apuntar-me pensava... ho aconseguiré? Podré acabar?

Era l’hora de començar a córrer i per molt que giréssim el cap enrera buscant la resta de l’equip les baixes d’última hora van fer que finalment a la cursa només quedéssim dos representants del Trail Masdenverge.

Es va sentir el petard de sortida i el cor ja em bategava amb intensitat, començava la prova de força rodejada de gent molt experimentada en aquest tipus de curses, així que la vaig empendre sense pensar gaire en els km que teníem per endavant.

Aviat arribava la pujada al Castell on van començar les primeres retencions ..... vam passar els que vam poder i amunt sense parar, un cop passat el Castell, cap a les antenes faltava gent .. allí vam trobar el segon avituallament on vam repostar un mica de líquid i a no parar....El pròxim objectiu la Ermita de la Pietat que ja ens quedava una mica més lluny.. Quilòmetre 10, l’Edu preocupant-se en tot moment,... tot bé? Apretem? Transmitint ànims “endavant ja queda menys”... I així van anar passant els km ... ja estàvem a la Ermita de Pietat... després d’una baixada tècnica de les que “tan m’agraden” i ara només quedava la tornada, però els cartells de “pujada tècnica” “baixada tècnica” no paraven d’aparèixer fins que ens vam juntar amb tots els participants de la marxa on també hi havia representació Masdenvergenca de primer nivell. Continuem corrent i per fi arribem al km 20, el repte casi estava aconseguit. Les cames començaven a pesar, ja havíem arribat al tram d’asfalt i ja no quedava res, l’Edu intentava estirar-me però les meves cames ja no podien anar més ràpid, l’únic que podia fer era dosificar-me fins arribar a la meta... i un cop passada la plaça d’Ulldecona vam girar la última cantonada i la META ja es veia al fons, SI SI ho havíem aconseguit i allí estaven el Xavi i el Lluc esperant-nos, el Xavi va córrer cap a natros per donar-nos la “bandera de l’equip de Trail” i allí vam fer una entrada plena de satisfacció!!! ho havia aconseguit gràcies a “llebra” que en tot moment va marcar el ritme i va fer un immillorable equip de treball. Gràcies Edu.

Però el millor encara estava per arribar, ens donem una bona dutxa i després de recuperar una mica de líquid quan estàvem a punt de marxar vam anar a mirar les classificacions... i sopresa!! La primera carrera i la sexta classificada de la general i la quarta de la categoria sènior. Enseguida el Xavi va reaccionar, dient “no marxeu, mireu que hi ha la possibilitat de podi”, tots vam mirar-lo amb cara de sorpresa “que dius home!! No pot ser!!” Sense pensars’ho se’n va cap a una de les membres de l’organització i ho pregunta i aquí ve la GRAN SORPRESA, efectivament Xavi estava en lo cert, debut en les CURSES DE MUNTANYA i PODI en la meva categoria!! Un dia complet!!

Així que només em queda animar-vos a tots i a compartir aquest ambient tan sa i deportiu...

Seguim donant una guinyada a l’esport.

Noleia Barberà Arasa
Club Centre Excursionista Masdenverge (Equip Trail)