23 d’abril 2012

RUMB AL SUD

RUMB AL SUD

Bones amics,  aquest cap de setmana hem fet el 3é dia del bloc...Formació Tècnica... i que crec que els meus companys estaran d’acord en mi, en que ha estat el més “guay”, per fi hem patejat la muntanya!!!

Una altra vegada la cita era al Caro, de bon matí, i la cosa va començar bé, el profe ja estava allí i amb ganes d’anar donar un tomb per la zona, cosa que ens alegrava molt.  Despres de fer-nos cinc cèntims de com aniria el cap de setmana i com estaria estructurat, ja vam veure que la cosa pintava bé... Ens ensenyaria orientació, interpretar un mapa, a com triangular, a seguir un rumb, a mirar la burjola...

Ja tots allí, una petita explicació de nocions bàsiques i a la feina, motxilla al coll i a caminar... el començament ja m’agrada, ens deixa fer a nosaltres i de tant en tant, ens fa parar i ens fa l’explicació de rigor... passem tot el matí d’aquí cap a allà practicant una poc tots i aprenent conceptes interessants, coordenades, rumb, contra-rumb, error forçat, triangulacions...i a l’hora a dinar, perquè trànquils ja anireu veient que de menjada no ens perdem cap...je je... i per la tarde un ratet de classe teòrica, per fi sabem que volen dir totes aquelles ratlles número i dibuixos que hi ha als mapes i que de ben segur que molts no saben ni per a què serveixen... dia complert i cap a casa falta gent...

Al dia següent el punt i l’hora de trobada era la mateixa i el dia abans ja ens havia dit que aniriem fins al Coll del Marturi, volteta circular. Com que Lluc i jo hi ha vegades que ens aburrim, vam decidir, uns dies abans, fer una guinyada a l’esport, pujant a Caro amb bicicleta de muntanya i així ho vam fer... com que no teniem gaire temps i ens ho haviem posat entre sella i sella, vam deixar la furgo a la falda i amunt que fa pujada...i direu...sense calentar?doncs si...ja us puc dir ara que em va costar poc entrar en calor... nosaltres ja sabiem que no seria fàcil però el vent no ens ho va facilitar. Però en fi,  cap a munt, ja pel camí veiem que la cosa no seria fàcil tot i l’ajuda, en forma de distracció, d’unes amigues d’última hora, no penseu malament... eren unes cabres que hi havia rondinant pel mig de la carretera... i despres d’alguna esse que altra i d’estar a punt de llepar el terra en un parell de cops, passem el monument emblemàtic dels ports, La Cabra de Rafel Cohí, i ens entra mal de cap en pensar que hem de passar el Portell, i dit i fet... crec que Lluc estarà d’acord en mi, em penso que no havia fet mai tant força per vencer el vent i no caure. Apreto les dents, tanco els ulls i som-hi, ho dono tot i la bici que no passava de 6 km/h...per un moment veig una llum...però em dic...no!!!a mi encara no em toca... obro els ulls i m’adono que el pitjor ja ha passat i que la pujada es va suavitzant... Arribem al refugi on ens esperava la companya de classe Meritxell, Jordi i el profe, ens fem una duxeta, un mosset i a caminar d’ha dit...

Sortim amb la guía fèmina del grup, Rumb al Sud, direcció al Coll de Palles, tot seguint el GR7, arribem al cim i enprenem la baixada encara pel GR7 direcció a la cova del vidre, per buscar un punt on pujar al coll del Marturi, com deia el nostre profe, fent el porc senglar, és a dir, com diem a les nostres terres, camp a traves, i despres de comprovar el rumb i contra-rumb de la mà del nostre company Raul i Xavi, coronem el coll de palles en alguna que altra rascada... En aquelles vistes maravelloses, Jordi ens fa veure que des d’allí teniem la sort de poder veure Mallorca, i així era, el cel era clar i ens permetia veure una taqueta negra a l’oritzó... i com no el meu rellotge biològic que ja marca les hores de menjar, ja em coneixeu... i aprofitem el paratge magnífic per fer un mos i cap a vall a l’àre Recreativa dels Avellaners, arribem allí, fem un traguet a la font i per la pista en dirigim cap al refugi per empedre un ratet de classe teòrica i cap a casa...bé cap a casa...agafa la bici i a vall, però ja us puc dic que no vaig pegar una pedalada i en un tres i no res a la furgo i cap a casa.
Gràcies als companys de curs Xavi , Raul, Meritxell, Amador, Jordi, Lluc i un servidor per fer-li una guinyada a l’esport tots junts... fins la propera!!!

Xavi Ocaña
Club Centre Excursionista Masdenverge CCEM