18 de juny 2012

Nou repte per als de sucre

Ja feia dies que portava un neguit que no era normal, parlava en marcel i també l'hi passava el mateix, però es que davant nostre teníem un repte que per a nosaltres era molt gran, fer la fredes-paüls nocturna hasta caro, casi res, son 28 kilometres que per a una persona preparada no son res pero nosaltres era un repte.

Va arribar el día, día 9 de juny, després de un bon dinar ens vam preparar per a marxar cap a fredes on aquest any només podíem participar marcel (lo incasable) i jo mateix, la resta del equip per motius diferents no es van puguer apuntar, ens van acompanyar en aquesta ocasió el miquel (cunyat de marcel), la diana i la miriam, que encara que no ho sembli ens van donar un suport que no podeu ni imaginar, a les 4 en punt vam marxar ja que no mos podíem encantar ja que la cursa començava a les 6 de la tarde i pujant a fredes es formen moltes cues de vehicles que puja a la gent.
Les 5,30 hores, falten 30 minuts per a començar, això es difícil de explicar, hi han 750 participants, si, si, 750 tots congregats a la plaça de fredes, la veritat es que et posa la pell de gallina, molts de coneguts, sta.barbara,amposta,tortosa tots el pobles del voltant teníen representació.
Es va aproximant la hora, sentes que la gent es mou més del normal, hi ha un run-run, la gent nerviosa, marcel i jo incluits, ens vam desitjar que tinguessim molta sort i poc a poc, que el important es arribar.

Les 6, tret de sortida, comencem a córrer a un paset en el cual penso que puc anar bé, el día era ideal per fer una cursa, ennuvolat i sense fer molta calor, passen el primer metres i veig a dalt d'un marge els nostres seguidors, miquel,diana i la miriam animanmos (moltes gràcies).
Passen els primers kilometres, m'anava trobant molt comode, un ritme que m'anava marcant que penso que era lo ideal, sempre acompanyat de gent al meu costat, al haver tants de participants mai et quedes sol, segons em comentar marcel ell també va anar fent la seva cursa i tal com va arrivar al final, penso que es una de les persones que encara que no ho sembli ho té tot calculat, es una passada, sap quan a de forçar i sap quan ha de minvar, això es el que em va faltar a mí.
Arrivem al kilometro 9, primer avituallament, aqui no s'hi val només una mica d'aigua, aquí hem de reposar forces i alimentarmos bé, fuits secs, platan,codonyat, dolç, dátils (aiiii dátils) i aigua molta aigua per no quedarmos sense, vam omplir la motxila d'aigua i vam continuar seguint la sendera gr7 que mos marca l'itinerari.

La veritat es que es una ruta maravellosa, jo me faig la pregunta, com pot haver aquests paratjes aquí als ports? Sembla que estem al pirineu i res més.
Seguim endavant, el grup es va allargant, ja no trobes tants de participants ja que cadascú va seguint el seu ritme, planejant, al les baixades apretant una mica i a les pujades poc a poc, el temps i els kilometres anaven passant, vaig arrivar a casetes velles, un grupet de gent animava a tots los que anávem passant i va començar la baixada fins a la cova del vidre, una baixada molt prolongada que inexplicablen¡ment es fa pesada.
Punt kilometric 18, segon avituallament a la mitad de la baixada, devíen ser les 8 de la tarde aproximadament, a tornari, alimentarmos una mica que quedava el més pesat de la cursa, platan, fruits secs es el que vaig agafar, vaig beure beguda isotónica avore com m'anava, mentre estava menjant un dels nois que estava al avituallament em diu "menja dátils que van molt bé", i jo com a ben cregut vaig agarrar un parell de dátils, ostras no sé si estáven dolents però quin gust mes ruin els vaig tirar de cop, el gust del dátil em va durar tota la cursa que quedava.

Vinga! Vaig pensar això ja està, continuo la baixada hasta la cova de vidre i a partir d'aquí ja venía lo fort, la pujada a palles, despres de 20 kilometres esta pujada es fa molt pesada, pero "molt" segons marcel també se li va fer molt pesada i llarga, pero vam arrivar, debíem portar uns 24 kilometres i la nit començava a arrivar,eren les 9 i quart de la tarde-nit i les pujades seguides que té es fan eternes, la motxila em pesava molt, la cinta que la subjectava m'apretava, no estava comode i em trobava molt cansat, m'havía passat de voltes a la primera part de la cursa?, la primera part ja estava passada i havía de donar-ho tot en la pujada.
Arrivo a una llosa molt gran, això es sinónim que ja estic a la final de la pujada, pujo caminant, ja no puc més, les forces ja no están, un petit esforç més i vaig arrivar al punt més alt, ja era hora, començar la baixada final, vaig al trotet i vigilant molt ja que estava fosquejant i no es veia molt bé.
Per fí, la pista que va hasta lo restaurant de caro, que es lo final per a natros, 1'6kilometres per la arrivada, ja en un pas molt lent vaig arrivant, agafo de la motxila la bandera del centre excursionista i vaig fer la entrada triunfal, allà estàven els nostres animadors que em van rebre com si hagués quedat lo primer, quina satisfacció d'haver arrivat i de la rebuda. Molt content, 3 hores 55 minuts de sofriment i de satisfacció.

Al cap de uns 15 minuts va arrivar l'altra part de esta aventura, marcel va fer una cursa impresionant, va fer una entrada d'allò més triunfal i ademés mes content que un "gingol".
Després dels primers comentaris de com havía anat una bon berenar sopar, carn rostida, salxitxes, dolç, la organització perfecta.
Torno a donar les gràcies a marcel ja que sense ell no hagués pogut anar i em omple de satisfacció que m'acompanye en aquestes aventures que natros fem.

Donant les gràcies a tots fent una guinyada a l'esport vos saluda el veterà del equip

VISU GARCIA GUIU
 EQUIP TRAIL MASDENVERGE