26 de juny 2012

XXVII TRIATLON SAN SEBASTIAN (MEMORIAL ONDITZ 2012)


Per mi, la primera de tota la temporada…i no per una lesió...com ja us he contat altres vegades, he estat absorvit per complet pel curs d’excursionisme, entre d’altres coses…
I qui m’havia de dir a mi a principi d’any que encetaria la meva temporada amb l’Equip Trail Masdenverge amb un triatló i a més a més a Donosti…la culpa és de Josep...ja el coneixereu...

Doncs si amics, el passat divendres 22, servidor, juntament amb Meritxell, el meu cosi Josep i Ramon i Cinta, vam marxar cap a San Sebastián amb la intenció de participar el dia 24, sí sí Sant Joan... a la XXVII edició del Triatló de San Sebastián (Memorial Onditz).

Un cop allí, despres de trobar a la resta de l’equip del meu cosí, Absolut Sport, descarreguem maletes i cap al centre a fer un mosset i el primer txacolí... i la curta i la llarga, entre unes coses i altres...ja m’enteneu... fem quasi les 4 del matí...però de bon matí a l’aire preparats per fer un poc de turisme i fer la recollida de pitralls... Per dinar, ja amb la reserva feta, anem a dinar a un sidreria tradicional, on vam poder degustar tota la sidra que vam voler i un dinaret tradicional... Per la tarde, més turisme i a la nit a dormir pronte que, qui més qui menos, estava cansat. Bé a dormir pronte, entre preparatius i nervis em gitava passades les 12 de la nit.

Ja de bon matí em llevo sense haver dormit gaire i començo el ritus tradicional de la cursa...mitjes compressives, tritratge (que us he de dir que vaig haver de participar amb el de l’equip del meu cosí, tot un honor) mitjons, esmorçar... i a la feina...
Marxem cap a boxes ja amb les bicis, a uns 10 minuts del lloc on dormiem, però nomes sortir un del companys del meu cosi, punxa la roda i ens hem d’aturar per reparar-la. Un cop reparada i ja amb el temps just, reemprenem la marxa i arribem a boxes... em situo al meu lloc...els dels no federats a la federació de triatló i em començo a posar el neopré...

Els nervis anaven en agument per moments i baixo cap a la platja de la conxa per ajustar-me el gorret, les ulleres i remullar-me abans d’encetar la cursa. Com ja us he dit jo sortia amb els grups de no federats que sortiem 5 minuts més tard que els federats, grup d’on sortia Josep i els seus companys, cap a les 9:35. Ens desitgem bona sort i la feina.

Donen el tret de sortida per nosaltres, i rapidet cap a l’aigua, aquesta vegada volia sortir dels capdavantes per estalviar-me algun cop que d’altre, però no va funcionar del tot...
Entre els cops, la pressió del neopré i els nervis tenia la sensació de que no podia respirar, i fins que no vaig arribar a la primer boya a uns 500 metres de la sortida, no vaig tranquilitzar-me i començar a nedar amb tranquilitat i amb rapidesa...aviat em vaig adonar que al davant meu no hi havia massa gent i això encara em va empenyer una mica més... arribo a la segona boya i en donar el tomb me n’adono que estic a punt d’agafar el grup dels federats que havien sortit 5 minuts abans i encara em dona més confiança i ganes per interceptar-los i així ho vaig fer, aviat els agafo i començo a avançar un núvol de cames i braços fins arribar a la vora de la platja on en aixecar la cap veig que davant meu no h havia cap altre gorret taronja del meu grup...

Surto de l’aigua un poc marejat, encara que menys del que em pensava suposo que gràcies al petit truquet que em va dir el meu cosí, que em va funcionar.... i em diposo a realitzar la primera transició que faig més lent del que em pensava, necessitava tranquilitat...

Agafo la bici i corrinyant, corrinyant surto a la carretera per fer els 40 km del tram de bicicleta de carretera.
Despres de uns quants revolts i alguna que altrea pujada per dins Donosti, em prenc un gel i agafem la carretera direcció a Orio... no puc agafar cap grupet en condicions i em toca rodar tot sol quasi 20km, fins que agafo un grup bo que em porta a peu del portet d’Orio, enfilem la dura pujada i aviat me n’adono dels pocs quilòmetres de bici que he fet els últims mesos...peròels increïbles ànims de la gent vasca sembla que m’empenyin i m’ajuden a pujar amb agilitat... ja a d’alt, comencem tota la baixada fins Donosti toto vorejant el mar, on em deixo portar i em llenço fins la propera transició...

Ja arribo al box, llènco la bici, em calço les deportives i la bisera i arranco a correr els 10 últims quilòmetres de la prova... em prenc un altre gel i aviat me n’adono que no ha estat molt bona idea, no em senta gaire bé i intento agafar un ritme còmode segons el planejat amb la intenció de donar el màxim als últims quilòmetres... però em traeix el que no s’ha de fer mai, segons els entesos... menjar coses que no has provat mai el dia de la cursa... aviat em comença un mal de panxa horrible que no em deixa llençar les cames endavant i allargar la gambada, i amb l’estòmac com una pedra enfilo els últims quilometres apretant les dents i mirant de refiló tota la gent estirada al damunt de la sorra de la conxa...quina enveja... fins arribar a l’arribada on nomes sento la cridòria de la meva gent especial Meritxell, Cinta, Ramon el crack de la fotografia, Josep el més ràpid de tots, pulveritzant el seu temps de l’any passat, i la resta d’acompanyants de l’equip de Josep...
M’abraço amb el meu cosí Josep i parlant ja de la propera... i ens quedem observant la platja de la Conxa fent-li una guinyada a l’esport!!!

Gràcies a tots pel suport i en moltes ganes de tornar a competir...
Salut i cames!!!
Xavier Ocaña
Equip Trail Masdenverge

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pregunta: ¿Por qué se llama Onditz el triatlón de San Sebastián?

Respuesta: La carrera de triatlón de Donostia se llama "Onditz Oroituz" ("Memorial Onditz") por Onditz, la hija de Xabier Oianeder, organizador de la prueba durante muchos años, que falleció en accidente de coche cuando tenía pocos años de edad:
http://corricolari.eu/pdf/corricolari.pdf
http://www.elatleta.com/foro/showthread.php?113241-Triatl%C3%B3n-de-Donosti

DEP