20 d’agost 2012

LA PRIMERA D'AIGÜES OBERTES...

LA PRIMERA EN AIGÜES OBERTES...

Una vegada més, una altra fita aconseguida… El passat 15 d’agost, un servidor va voler participar en la XXXVIII edició de la Travessa del port del Fangar a l’Ampolla, de 1.800 milles (3.335 m), puntuable per la Campionat de Catalunya de Travesses.

La primera en aigües obertes per a mi, i també per al meu cosí Josep, que una vegada més m’acompanyava. Tot i que ja havia nadat abans al mar en les competicions de triatló en les quals havia participat, encara no ho havia fet mai a mar obert...

A les 9 del matí, ja a l’Ampolla, vaig vore que el dia prometia: feia un sol radiant, una mar plana com una palaia i la temperatura de l’aigua perfecta per a mi... Fem les inscripcions i un mosset abans d’encetar la prova a les 11.30 del matí. Us he de dir que em va sorprendre vore moltes cares conegudes de les nostres terres, sobretot dels que nadem habitualment...

Ens canviem, ens posem el minúscul banyador, casquet i ulleres, i embarquem direcció al port del Fangar. La calor comença a notar-se, però la mar ho solucionarà ben prompte. Ja dalt de l’embarcació, m’adono que ni tan sols se m’havia passat pel cap —ni a mi ni a cap del participants— que teníem uns invitats d’última hora: MEDUSES... Sí, ho heu sentit bé... Però no us penseu que eren xicotetes! No!!! La tensió, a mesura que l’embarcació avança, va en augment... Cada cop n’hi ha més i més! Tantes n’hi havia que no sabíem si saltar de l’embarcació o quedar-nos-hi.

Arribem al punt de sortida de la prova: ens llancem a l’aigua, tots en fila, tret de sortida i a la faena... Començo amb un ritme còmode, veient què passava, però inconscientment accelerava cada vegada que descobria una medusa per a passar-la sense problemes i així fins a gairebé 600 metres de l’arribada, quan van desaparèixer del tot. La veritat és que tot i que alguna em va fregar la pell —encara que les intentava esquivar fent filigranes—, pràcticament totes anàvem un metre per sota del nivell de l’aigua; és a dir, si no paraves i baixaves les cames podies anar fent, tot i que la mida d’alguna medusa en concret podia provocar-te algun ensurt inesperat...

Per fi, vaig arribar al final de la prova amb un temps de poc mes de 39 minuts, però m’apareix que no van sortir els metres que tocaven. Crec que, al final, l’organització va retallar el recorregut per precaució.

Amb molt bon sabor de boca per la nova experiència i amb alguna que altra ‘carícia’ per parts dels invitats d’última hora, li faig una guinyada a l’esport des de les aigües del delta de l’Ebre.

Salut i fins a la propera!!


Xavi Ocaña
Equip Trail Masdenverge