07 de novembre 2012

V Cursa de Muntanya Ulldecona


ULLDECONA, UNA CURSA CULTURAL


Dia 27 de octubre. Al matí següent tenia previst, juntament amb el Xavi, participar en la V Cursa de Muntanya de Ulldecona... Em feia molta il·lusió!

El dissabte va començar a fer un vent fora del normal que fins i tot va fer mal als cultius i als arbres del nostre terme. Vaig començar a dubtar si podríem anar-hi.

Diumenge dia 28, 6.45 h del matí. El vent havia minvat molt. El Xavi em va picar per a dir-me que no podria anar a Ulldecona per forces majors... Vaig quedar-me sense saber què fer: hi vaig o no hi vaig. Finalment, vaig fer un cop de cap i vaig enfilar direcció a Ulldecona.

Les 8 del matí. Moltíssima gent  i molt de fred. De vent, ja gairebé no en feia. Vaig anar a recollir el dorsal i en aquell moment –com que anava tot sol– vaig decidir fer la marxa de 18 km en lloc de la cursa.        
A les 9.15 h van donar el tret de sortida, amb 234 participants. Feia un sol esplendorós i molt de fred; una combinació ideal. Als primer metres vam sortir de Ulldecona direcció al castell, ens van fer passar pel mig del castell –no hi havia estat mai, i crec que realment es per anar a visitar-lo–, i després de baixar-ne van dirigir-nos cap a la serra de les Bruixes, direcció Godall. Es tractava d’una pujada no molt pronunciada, però llarga. Em trobava molt bé i vaig seguir al meu ritme: primer avituallament, una miqueta d'aigua i endavant.

Van anar passant els quilòmetres i jo al meu ritme. El grup es va estirar molt i només anàvem un grupet de tres quan vam arribar a l’altre punt de interès de la cursa: la finca de les oliveres mil·lenàries. Realment em va sorprendre vore aquells arbres enormes i amb tanta història. Quan vam arribar al quilòmetre 11 va començar la pujada més pronunciada fins arribar a les antenes que hi ha a dalt de tot del massís, amb una vista espectacular. Una volta dalt de tot, l’últim avituallament i baixada llarga fins al poble d’Ulldecona.
Ja estic entrant al poble, continuem els tres que havíem fet gairebé la meitat de la cursa junts. L’últim esforç, un breu esprint i, per fi, l'arribada.

Vaig acabar extenuat, molt cansat, tot i que m’havia trobat molt bé durant tota la cursa. El cronòmetre es va aturar en 1 hora, 46 minuts i 26 segons. Em vaig quedar sorprès del temps que havia fet; ara ja entenc quan les sensacions són bones i et trobes bé o no.

Vull dedicar esta cursa i el meu esforç a la meua família per la paciència que tenen i als meus amics Xavi (que no va poder vindre) i Lluc per la il·lusió que m'han transmès per este esport i per les curses de muntanya (tot i ser de sucre).

Com sempre, fent una guinyada a l'esport, us saluda el veterà de l’equip.
Visu Garcia Guiu
Equip Trail Masdenverge