06 de gener 2013

Cursa de muntanya del Farell


A diferència d’altres cròniques, esta no comença amb la cursa del diumenge, sinó que ho fa dissabte a la tarda, ja que en este cas la cursa era una excusa per a trobar-nos una bona colla del trail fora de Masdenverge. Ens trobem al Passeig de Gràcia de Barcelona, amb una tarda fresqueta ―per no dir gelada― i un ambient ideal per a visitar la fira de Santa Llúcia. Fira amunt, fira avall i en un tres i no res ja estàvem tots gelats com a cucs i amb moltes ganes que arribés l’hora de sopar per a entrar en calor. El camí cap al restaurant es va fer molt amè gracies al gran partit del Barça que ―qui més qui menys― tothom escoltava per la ràdio, amb la sort que fins i tot vam poder vore un gol tot just quan passàvem per davant d’un bar.
El restaurant recomanat per la Noèlia ―la nostra especialista en les barcelones― era perfecte i vam poder gaudir d’un bon sopar per a carregar-nos al màxim d’energia per al dia següent. Amb la panxa plena, a descansar: uns quants a Barcelona i els altres cap a Terrassa.

Diumenge al matí ens trobem els corredors i les dos acompanyants de luxe a Caldes de Montbui. El matí és molt fred, ha caigut una bona gelada i tot està ben blanc. Ben abrigats fem una mica d’escalfament i quatre estiraments,,,, i ens plantem a la línea de sortida amb 900 corredors més (gairebé com si hi fos tota la població de Masdenverge). Déu n’hi do!.

Tret de sortida, ens desitgem sort, ens acomiadem  i cadascú empren l’aventura al seu ritme. Els primers quatre quilòmetres transcorren per l’interior del poble i per l’asfalt. El ritme és ràpid, ja que hi ha molta gent asfaltera. Tot seguit entrem en una pista amb una pujada continuada durant uns quants quilometres i el ritme de cursa afluixa. Atesa l’amplada del camí és fàcil avançar corredors, així com que d’altres t’avancen a tu. En estes curses tant multitudinàries sempre es troben a faltar aquells quilòmetres de solitud, “perdut” per qualsevol paratge dels Ports, de la serra del Montsià... perquè contínuament estàs envoltat per uns 5 o 10 corredors.

Després d’uns quants quilometres pujant i baixant en tot moment, ens plantem al quilòmetre 10. Tot seguit, unes fortes i rapidíssimes rampes de baixada durant dos quilometres ens portan una altra vegada a prop del poble. Abans de sortir ja ens havien advertit que havien variat una mica el recorregut i l’havien allargat uns 800 m; al final van sortir dos quilometres de més, bona part dels quals transcorrien per un barranc molt pedregós que es va fer dur. Sort que ja es podien escoltar els ànims de tota la gent que s’esperava a meta i això ajudava. Entrada a meta, on ja m’esperaven el Lluc, el Xavi i l’Edu ―els tres estan com a bous― i, seguidament, entrava la nostra supercrack, la Noèlia. Quatre estiraments mentre comentàvem les diverses vivències de la cursa i a dinar, que la gana ja estava feta.


Classificacions
Lluc Barberà Arasa
01.06.55

Xavier Ocaña Amaré
01.06.55

Eduard Caballero Padilla
01.07.31

Àngel Andre Castellano
01.16.19



Noelia Barbera Arasa
01.18.23





Un altre dia fent-li una guinyada a l’esport, esta volta fora de les Terres de l’Ebre.

Àngel Andres
Equip Trail Masdenverge



Les fotos, properament....