26 de febrer 2013

Cursa La Cameta Coixa. Miravet 2013

La Cameta Coixa, la cursa de muntanya de Miravet per mi és una cursa especial. Ja fa cinc anys va ser aquí a on per primera vegada en vaig endinsar en aquest meravellós món de les curses de muntanya. I volia que fos aquí el meu retorn després dels casi dos anys que he estat parat. És una cursa on tot i no disposar de grans muntanyes, han sabut trobar un molt bon i exigent circuit, si a aquest fet li sumem la feina ben feta dels seus organitzadors i de la gent del poble, podem considerar-la una de les més importants del circuit de les Terres de l’Ebre. Les xifres ho demostren: 300 inscrits a la cursa i 300 a la marxa i tancant inscripcions abans d’hora.

 Aquest any a diferencia d’altres, la representació Masdenvergenca era escassa: Lluc i un servidor amb dos acompanyants de luxe. Diumenge a les 8.30h ens plantem a Miravet amb un temps molt però que molt ventós que sumat a la baixa temperatura et venien més ganes d’anar-te’n al bar que a buscar el dorsal. Això si, va ser començar a veure l’ambientillo i en un moment ens va passar la mandra. Quatre estiraments ben abrigats i en un moment ens trobem dins del corralet de sortida.

A les 9:30 puntuals, tret de sortida. Aquesta no va ser molt ràpida donat que des dels primers metres la cosa ja feia pujada. Sortim bastant endavant i em trobo fort, tant fort que l'arribar a la sendera, la gent comença a caminar i jo continuo corrent avançant corredors deixant-me portar per l’eufòria, sort que aquesta em va durar poc i de seguida vaig pensar: tranquil que queda molt i fa molt temps que no corres. Sort d’això perquè sinó més tard ho hagués pagat.

 El primer tram del circuit era el que ja coneixia d’anys enrere. Per les valls es corria prou bé, però a d’alt dels cims el vent bufava de valent, tant que en alguns trams s’havia d’anar molt en compte perquè veies com tots anàvem de costat. Fins a la meitat de la cursa el cos aguantava prou bé. Sabia que a partir d’allà venia el tram més dur, una pujada des del nivell del riu fins als 300 i pico metres. Mirant el perfil els dies previs, la cosa no semblava tant dura, però un cop a la faena la cosa canvia, les rampes eren considerables i més llargues de l'esperat. S’ha de dir que va ajudar molt el gaiter que hi havia d’alt tocant, des de baix ja es podia sentir i el fet de sentir-lo cada vegada més a prop t’animava a continuar pujant amb forces, felicitar-lo per aguantar allà d’alt amb el dia de “perros” que feia. Un cop d’alt un parell de quilometres molt tècnics saltant de pedra en pedra, fins trobar ja la baixada que ens portaria a la falda del castell. La pujada al castell és curta però intensa, allà ja  apuntava algun indici de “calambre” que baixant el ritme de pujada vaig poder controlar. Un cop d’alt, baixada fins al poble on ja es podia sentir el gran ambient que hi havia a la línia de meta, esprint final entre un ambient increïble i entrada a meta molt satisfet per haver pogut acabar la cursa.




Classificacions

Lluc Barberà 2:23 h
Àngel Andrés 2:40 h


Les fotos aquí

Un cop més fent-li una guinyada a l’esport.