07 de març 2013

III Ut les Fonts, El Trail



El dia 9 de març, Lluc Barberà i un servidor vam decidir participar en la III Ultra Trail de les Fonts que organitzaven els nostres amics de Xerta. Es tracta d’una cursa de muntanya de 70 km, amb 4.000 m de desnivell positiu, tot voltant les serres del massís dels Ports i rodalia, amb principi i final a Xerta.

La primera i principal intenció era fer una prova de llarga distància que ens servís d’entrenament per a l’Ultra Trail Costa Daurada del mes d’abril… I per això vam decidir participar en una cursa d’estes característiques. Val a dir que ni Lluc ni jo no n’havíem fet mai cap ni tan llarga ni amb tant de desnivell com esta... Però algun dia havia de ser la primera vegada, no? Ja portàvem unes setmanes preparant a consciència la prova i la càrrega d’entrenament pensàvem que havia estat l’òptima... Uns dies abans de la carrera, un massatget de descàrrega i dissabte a la faena!!

Quedem a les 5 del matí i ja al cotxe ens passa a tots dos pel cap saber qui ens mana a natros ficar-nos en estos embolics. Però el dia ja havia arribat... Vam marxar cap a Xerta a recollir el pitralls i a preparar-nos per a la sortida.

Repassem el circuit i els preparatius d’última hora i ens posem a la sortida concentrats i preparats per a començar... Són les 6.04. Engeguem el frontal i sortim disparats cap a Paüls. La tensió i els nervis ens fa portar un ritme més altet del que jo voldria... però, com se sol dir, endavant les atxes. En poc més d’una hora completem els primers 10 km i arribem a Paüls, on tenim el primer avituallament i recarreguem forces per a emprendre la pujada al Montsagre, la primera de les quatre pujades importants... Pugem a bon ritme sense perdre la posició i arribem al primer punt de control, el de La Refoia, i emprenem la ràpida baixada cap a Prat de Comte. Al km. 26 teníem pensat fer la primera menjada important per a recarregar les piles... I així ho fem!! Després d’una mica de pa amb tomata, pernil, formatge i algun tall de cóc i fruita, ens dirigim a la pujada de la qual tant m’havien parlat, per la seua duresa, i que ens havia de portar al tossal d’Engrillo, al km. 32,8.

La veritat és que comencem fortets fins a agafar un noi de Castelló que ens porta a un ritme molt còmode i tranquil, idoni per a observar els magnífics paisatges, fer algunes fotos i no cremar més energies del compte... Arribem al tossal i continuem cap a Sant Roc, tot passant pels “dupings” del coll de la Gilaberta, punt on baixem a tota pastilla cap al tercer avituallament sòlid, el del km. 41, a la Font de Sant Roc. Un cop allí deliberem de com ens trobem de forces i decidim que continuem cap a Alfara... Ens comenten que anem dels vint-i-cinc primers i això encara ens motiva i ens dóna més forces per a continuar fins al final!!

Després d’uns minuts ―i de carregar d’aigua i begudes energètiques―, emprenem la dura pujada cap a l’Espina. Potser no és la més dura, però sí que és la més llarga o almenys així m’ho va parèixer!! Pugem a bon ritme dosificant molt perquè encara ens queden 30 km. A la terrorífica baixada cap a Alfara em comença a fer una mica de mal el genoll esquerre... i això em preocupa perquè vaig estar molts mesos sense fer esport  per culpa d’este genoll ara fa un temps... Com que anava a més a mesura que anàvem baixant, vaig decidir parar de córrer i continuar la baixada caminant fins a Alfara, punt on tenia previst aturar-me i plegar de la prova. Quina ràbia!!! Tant de temps i tants d’esforços invertits per a res, pensava jo. Em sabia molt mal per Lluc perquè per culpa meua es va haver d’endarrerir i va perdre la bona posició que teníem.

Continuo caminant i m’adono que si camino no em fa mal... Però és una cursa! Tot i això, baixar caminant ens serveix per a recuperar les forces i arribar molt sencers a Alfara, al km. 53,5, en poc més de vuit hores... Ja arribant m’adono que en aquell moment de la cursa gairebé tots participants que ens havien passat a la baixada anaven caminant... I si ells anaven caminant, per què no podia anar-hi jo? Després de tot el que portàvem fet i el poc que ens quedava, era una gran llàstima no acabar la prova... Lluc, sense pensar-ho dos vegades, em diu: junts fins al final... encara que sigue caminant!! I així ho fem, encara que a mi em sap molt greu per ell. Mentre mengem alguna cosa, comença a ploure a bots i barrals. Ens esperem una mica i, malgrat la pluja, comencem l’última de les pujades cap al coll d’Alfara i la Coscollosa. Mentre pugem veiem que les forces ens acompanyen i ho fem a molt bon ritme, jo ja sense les molèsties que notava al genoll en baixar. Coronem la Coscollosa amb rapidesa i comencem els 10 km finals, tots de baixada, cap a Xerta... Per a mi va ser tot un infern... La baixada se’m fa duríssima i llarga per culpa del genoll, però arribem a la Font Nova prou ràpid i cap a Xerta falta gent... Una volta dins al poble ens esperava la nostra cleca particular: la Noèlia, l’Eduard i la Meritxell... que ens havien estat seguint virtualment durant tota la prova a través d’un programa innovador de seguiment de tots els participants, iniciativa pilot dels xertolins. I entre ànims i felicitacions de tothom ens plantem a la línia d’arribada amb un temps d’11 hores i 1 minut... Més sencers del que em pensava i molt contents per la fita que havíem aconseguit.

Vull agrair personalment la paciència que ha tingut Lluc per aguantar-me tots els dies que hem invertit per a preparar la cursa i per acompanyar-me en els moments difícils del tram final de la prova i a tots els que ens han donat suport i ens han animat. Això sí que és un Equip!!!

També vull felicitar els organitzadors, que esta vegada ens han ajudat a fer la nostra particular i més dura guinyada a l’esport!!!


Ara toca recuperació i intentar estar a punt per a la pròxima.
Salut i cames!!!

Xavier Ocaña
Equip Trail Masdenverge
Absolut Sport


Les fotos AQUI